(Foto: Horitzó, Iruma)
De cop i volta
a l’horitzó es barregen
dolor i temps.
 
 
 
 
 
 L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
 
6 han deixat la seua empremta:
Els sentiments moltes vegades ens sobten de cop, sense saber per què, i ens carreguen de dolor. Espere que de la mateixa forma arriben moments més joiosos.
Una abraçada
Preciosa la foto. Pel breu poema et deixo un missatge al correu-e.
Olga X.
Impossible deixar-te el missatge, perquè no hi ha adreça electrònica.
OX
Parpellejar,
tornar a mirar l'horitzó
mentre els ulls s'omplin de llum.
De vegades horitzo i temps, van de bracet...
Visca la Terra!
onatge
A l'horitzó sempre s'acumula tot allò que ni arribem a imaginar. És el causant de dies de deliri baix el sol, o la pitjor de les tempestes.
Només espera el moment idoni per atacar.
Publica un comentari a l'entrada