que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
(Imatge treta del blog "El cau de les Nereides")
Entrades
10 han deixat la seua empremta:
Vaig tenir la sort de conéixer-lo quan li férem l'homenatge la gent de La Forest d'Arana i després ens n'anàrem a sopar a El Famós. Era un home espectacular en el sentit etimològic de la paraula.
Salut i Terra
No coneixia el poema... és genial...
El poema em remet a un altre tb preciós. "SOBRE LA POESÍA" de Juan Gelman.
Salutacions!
Francesc, he vist alguna referència de l'homenatge en internet.Va haver de ser molt emotiu.
Rokins, he llegit el poema que anomenes i sí, és preciós.
Als dos, gràcies per la visita.
Tal com ja han dit, un poema genial. I què seria de nosaltres sense un ocell de paper que mogui les ales? Jo també tinc un vaixell de paper que aguanta totes les tempestes...
Salut i llibertat.
onatge
És cert, és cert. I de les revistes per llençar n'obtinc preciosos paisatges i pensaments en color, retallats i enganxats. Sense diners.
Tinc la llibertat
de la meva ànima bohèmia,
per a què vull els diners
que em tallarien les ales
i m'arrelarien a terra?
Vull ser ocell
i vull volar
lliure i lleuger,
més enllà dels ulls del vent.
Si tinc ànima d'ocell,
què importa si és de paper?.
Una abraçada.
Onatge, és curiós com un vaixell de paper aguanta tan bé les sacsades de les tempestes.
Olga, ja imaginava que els preciosos collages que fas tenien l'origen que expliques.
Amanda, la llibertat és un tresor, sí.
Gràcies a tots tres per visitar el cau.
Molt bonic. Sens dubte, Brossa, un gran mestre!
M'agrada casa teva!
Una abraçada
Guspira, m'alegre que t'agrade el meu blog. Jo també visite el teu i m'agrada també.
El descobriment positiu crec que ha estat mutu...no sé si coneixes el meu bloc (secret) www.eroticopoemes.blogspot.com ???
Publica un comentari a l'entrada