EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 27 d’abril del 2010

POEMA

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                        obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

 (Imatge treta del blog "El cau de les Nereides")










Tret del llibre "Poemes d'anada i de tornada" (Antologia) de JOAN BROSSA. Ed. Pre-textos/Pedra de Toc.

10 han deixat la seua empremta:

Francesc Mompó ha dit...

Vaig tenir la sort de conéixer-lo quan li férem l'homenatge la gent de La Forest d'Arana i després ens n'anàrem a sopar a El Famós. Era un home espectacular en el sentit etimològic de la paraula.
Salut i Terra

Rokins ha dit...

No coneixia el poema... és genial...
El poema em remet a un altre tb preciós. "SOBRE LA POESÍA" de Juan Gelman.
Salutacions!

Calpurni ha dit...

Francesc, he vist alguna referència de l'homenatge en internet.Va haver de ser molt emotiu.

Rokins, he llegit el poema que anomenes i sí, és preciós.


Als dos, gràcies per la visita.

onatge ha dit...

Tal com ja han dit, un poema genial. I què seria de nosaltres sense un ocell de paper que mogui les ales? Jo també tinc un vaixell de paper que aguanta totes les tempestes...

Salut i llibertat.
onatge

Olga Xirinacs ha dit...

És cert, és cert. I de les revistes per llençar n'obtinc preciosos paisatges i pensaments en color, retallats i enganxats. Sense diners.

Amanda ha dit...

Tinc la llibertat
de la meva ànima bohèmia,
per a què vull els diners
que em tallarien les ales
i m'arrelarien a terra?
Vull ser ocell
i vull volar
lliure i lleuger,
més enllà dels ulls del vent.
Si tinc ànima d'ocell,
què importa si és de paper?.


Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Onatge, és curiós com un vaixell de paper aguanta tan bé les sacsades de les tempestes.

Olga, ja imaginava que els preciosos collages que fas tenien l'origen que expliques.

Amanda, la llibertat és un tresor, sí.

Gràcies a tots tres per visitar el cau.

Guspira ha dit...

Molt bonic. Sens dubte, Brossa, un gran mestre!
M'agrada casa teva!
Una abraçada

Calpurni ha dit...

Guspira, m'alegre que t'agrade el meu blog. Jo també visite el teu i m'agrada també.

toni prat ha dit...

El descobriment positiu crec que ha estat mutu...no sé si coneixes el meu bloc (secret) www.eroticopoemes.blogspot.com ???

Publica un comentari a l'entrada