EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 23 de juny de 2010

ARREL D'ABSÈNCIA

Blau sobre verd,
passions enyorades.
Mar sobre terra.







Imatge etèria
de l’horitzó incomplet.
Greu pensament.







Fulles caigudes,
ànimes esberlades.
Tot és silenci.

 
 
 
 
 

Distant calfred
de records esguellats.
Desassossec.

 
 
 
 
 
 
Sobre la mar
els secrets exorables.
Aigua polsosa.

 
 
 
 
 
 
 
Ve l’estornell
de boirosa presència.
Dubtós present.

 
 
 
 
 
 
Camines sol,
dolgut, perdut, ingrat.
Aspres petjades.

 
 
 
 
 
 
 
 



(Totes les imatges són meues llevat de la tercera que ha estat treta d'internet)

5 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Foc de solstici.
Vindran bruixes i fades.
Bona revetlla.

Carme ha dit...

Un post preciós! T'ha quedat molt maco, amb les imatges i els poemes. Ahir provava de fer una mena d'auca poètica perquè me'n va donar la idea un amic blocaire... la feia amb els meus dibuixos.

La teva t'ha quedat molt bé!

Camino amb tu
aquesta nit més curta
recomencem.

onatge ha dit...

Avui el teu maridatge de imatges i paraules m'embolcallen. Hi veig una necessitat de parir enfora tot el que ja tenies prenyat a dins...


Salut i llibertat.
onatge

fanal blau ha dit...

La teva poesia em roba el cor!

CALPURNI ha dit...

Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Els qualificatius són excessius.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada