EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 14 de juny de 2010

CLAM

11 han deixat la seua empremta:

Albanta ha dit...

Un mot dolorós?? Sols 7 paraules, però amb molta intensitat!

CALPURNI ha dit...

Carai Albanta, això és rapidesa: un comentari només 8 minuts després de publicat!
Tens raó, curt i intens.

Salut i poesia.

Carme ha dit...

És una bona advertència... que trist que el mot es torni sang!

zel ha dit...

I de la sang sense mots, què en direm?
Impactant!

Clidice ha dit...

aquesta és la pitjor de les amenaces, he quedat ben admirada per la precisió del llenguatge!

Pilar ha dit...

Concís i molt visual, aquest clam. No pot passar desapercebut.

onatge ha dit...

M'agrada i molt. I quan la sang es torna mot...? A mi em passa molt sovint.

Salut i combat.
onatge

novesflors ha dit...

Llegint els comentaris he pogut comprovar (i gaudir) la diversitat d'interpretacions, algunes dispars, totes molt interessants.

(Quina col·lecció de fotos de l'Ovidi tens!!!)

kweilan ha dit...

A mi m'ha fet por perquè les paraules mai haurien de ser substituides per sang.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jo m'he dut una sorpresa perquè m'he pensat que anava del Barça (tot el camp és un clam), però veig que es tracta de quelcom més reflexiu.

Recorda una mica les prèdiques de JC "ai d'aquells qui...", no deixa de ser un advertiment, perquè les èpoques en que els mots s'han tornat sang han estat les pitjors.

Em fa pensar en els mots de Hitler, per exemple.

CALPURNI ha dit...

Gràcies a tots i totes pels comentaris.
A mi m'esgarrifa pensar en mal ús que es fa de les paraules sovint i la facilitat amb què aquestes es tornen sang.

Publica un comentari a l'entrada