Aquesta foto tan original, segons com la mires sembla un tunel d'estels fugaços. Segurament al final d'aquest tunel hi ha totes les il·lusions i somnis on descansen i s'inspiren els/les poetes.
la foto és molt addient al poema perquè, a banda del gir de les estrelles fixes al voltant del zenit del cel, es poden veure les estel·les que ha deixat una pluja d'estels, que són les ratlletes que dibuixen diagonals. Són com els poetes que, tot i que efímers, deixen la seva emprempta al cel monòton i fan que tothom es giri per veure'ls.
Gràcies pels comentaris. Els poetes són efímers, però no la poesia. Bon dia de Sant Jordi també per a tu, Francesc i per a tots els bons lectors. Salut.
Jesús Girón Araque. La Pobla de Vallbona, Camp de Túria, País Valencià
----------------------------------------
Tots els textos i imatges
d'aquest blog són d'autoria
del seu propietari, excepte aquells que la seua autoria
estiga explícitament indicada.
He creat una pàgina amb poemes que contenen una data. Intente aconseguir 366 poemes (un per dia de l'any). El llistat pot anar completant-se amb la teua ajuda. Si tens o coneixes un poema que continga una data concreta que faça referència a un dia i un mes de l'any, en qualsevol idioma, pots enviar-me'l i serà publicat al blog eixe dia en concret (jesusgironaraque@gmail.com)
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Total de visualitzacions de pàgina (des del 13-12-2009):
4 han deixat la seua empremta:
Aquesta foto tan original, segons com la mires sembla un tunel d'estels fugaços. Segurament al final d'aquest tunel hi ha totes les il·lusions i somnis on descansen i s'inspiren els/les poetes.
la foto és molt addient al poema perquè, a banda del gir de les estrelles fixes al voltant del zenit del cel, es poden veure les estel·les que ha deixat una pluja d'estels, que són les ratlletes que dibuixen diagonals. Són com els poetes que, tot i que efímers, deixen la seva emprempta al cel monòton i fan que tothom es giri per veure'ls.
Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra
Gràcies pels comentaris.
Els poetes són efímers, però no la poesia.
Bon dia de Sant Jordi també per a tu, Francesc i per a tots els bons lectors.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada