NOTES PER A UNA ENCICLOPÈDIA

(Manuel Boix; Portada del fullet EL DIA NACIONAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 1978)

Bonic i miserable país.
Totes les platges a llevant, de nord a sud,
en un mateix mar. A ponent, muntanyes,
amb les pinedes, les valls, i els erms
amb tants masos perduts, i la fràgil
frontera. A les riberes
i a les marines, vestigis de marjals
on coven els ànecs voraços.
A l'interior, un país que passà dels gremis
a discretes formes d'indústria.
Els indígenes tenen una envejable existència,
si comparem, la qual, sense buscar-ho,
està organitzada pels banquers.
Per això abordem ara el seu comerç.

Pocs productes competitius: teixits,
taronges i joguets intel•ligents,
sabates per a les classes populars,
dallonses i daixonses dels últims artesans locals.
(Afegiré: el sol. Un enlluernament
que produí l'oasi d'uns anys llegendaris.)
Productes d'importació: tota la resta
i urani. Com sempre.
Quan un govern té les armes dels diners,
resulta molt més fàcil construir l'Estat.

La història del país no és eufòrica,
ni evidentment única. Territori de pas
ideal per a la predació. Alguns consideren
l'afany d'europeisme el seu pitjor desastre,
com també el sistemàtic abandó de l'antiga
cultura industriosa. Versió local
del complex d'Eldorado.
Amb una diferència, tanmateix: ara
els aparents patriotes no sols arramblen l'or,
potser, han ocupat els consistoris.

Avui és part d'una monarquia, sota
formes regionals demòcrates. Banderes
tricolors onegen sobre el palau
del president. Un sorprenent Estatut.
El text, marcat per l'autoritat espúria
de l'anterior règim, es custodia
a la Biblioteca Regional, protegit
amb un vidre antibales:
idèntic al que té el Ford Scorpio del president local.

Amb això ja es pot fer un colp d'ull
cap al futur. La població
augmentarà, sens dubte, encara. Nous obrers
acudiran a fer les temporades de jornal
i endurir-se les mans. En un café
un ser amb ulleres recordarà amb pena
alguna idea de Fuster,
o de Montaigne.
I una tórtora des d'una branca
pararà els ulls en el cel, per a veure
el magnífic esclat
de les carcasses tradicionals.

Segons l'autor, aquest poema és una versió personal o calc el més fidel possible del poema de Joseph Brodsky "Notas para una enciclopedia" en Divertimento mexicano.

Vicent Berenguer
L'home no confia en la ciutat
Ed.Bromera, 1996

Més sobre l'autor ací i ací.