EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 2 de maig de 2011

ARA

(Imatge presa d'ací)
Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.

L'amor, amor, és així: és, si no és.

                                                    JOSEP PIERA

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'agrada Miguel Poveda,i la cançó molt bonica, però és curiós, sempre trobem a faltar el que no tenim i ens sembla meravellós...
Petons,
M. Roser

Miss Yuste ha dit...

Sempre volem allò que no tenim. O comencem a valorar les coses una vegada que les hem perdudes. Potser siga la veritat més gran que mai he escoltat.

Salut.
Miss Yuste.

CALPURNI ha dit...

Sempre ens debatem entre dualitats: el que tenim i volem tenir, el que som i volem ser...
Gràcies pels comentaris.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada