EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 15 de maig de 2011

PORTA

(Fotomuntatge propi)

5 han deixat la seua empremta:

lisebe ha dit...

M'encanta molt bona la fo composició de la fotografia feta poema, una invitació molt suggerent.

Molt bon diumenge!!!!!

Montse ha dit...

aix, si... la llàstima és que de vegades te la foten pels nassos, però aquest és un altre poema.

Molt bona, la foto!!! i el poema, ep!

novesflors ha dit...

(encara?)...sempre podràs tornar a trobar la porta oberta...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

I si trobes la porta tancada, sempre la pots tornar a obrir si en tens la clau...
Bon diumenge,
M. Roser

CALPURNI ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris!
Els estats naturals de les portes són dos: obertes o tancades. De vegades no coincideixen amb l'estat anímic de les persones.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada