EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 7 de maig de 2011

POEMA


(La mecedora. María Gómez-Pintado. Imatge presa d'ací)
El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa. 

Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.

El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,

i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.

             Miquel Martí i Pol
             Sol de palla trenada (1951-2003) Edicions 62

3 han deixat la seua empremta:

Vida ha dit...

Sempre m'ha agradat molt aquest poema, per senzill, poc pretenciós i vertader.

lisebe ha dit...

M'encanta Miquel Martí Pol, es un dels meus preferits. I saps aquest poema em porta molts records.

Un peto i moltes gràcies per ser partcip de la meva alegría i felicitat estimat amic

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Assegut en un balancí ,al terrat ,pots deixar correr la imaginació.
El poble amb llum o sense, continuaria sent el mateix. Si tot és fosc però, ens el podem fer a mida, per això el poble a la nit,és el poema que jo em puc imaginar...
Petons,
M. Roser

Publica un comentari a l'entrada