EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

divendres, 20 de maig de 2011

SERP

(Serp de mar, Klimt)
Si no fóra per la irritant
i vertical obstinació
de la meva columna vertebral
aniria reptant per terra
escorcollant cada centímetre quadrat
de ciment,
llegint les esqueles caigudes
dels arbres,
tot lent i tumefacte,
tot oblidat i polsegós
com un coàgul d'ocells secs,
tot formós de sobte,
tot liti embalsamat,
tot a l'alçada
de mi mateix.

Vicent Martinelles, Legió
1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina  de Picassent (any 2010)

5 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

Sublim, sublim!

Joan Guasch ha dit...

Em recorda una tradició budista d'alguns llocs d'anar reptant fins al lloc sagrat. Alguna cosa d'epiritual hi deu haver ran de terra.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A mi m'agradaria més ser una àguila real per volar cels amunt en llibertat, i no una serp arrossegant-me per terra com un cuc servil...
I no és una crítica al poema, només és una opinió tot i que jo m'estimo molt la mare terra...
Bon diumenge,
M. Roser

Joan Abellaneda ha dit...

caram jesús un gran i interessant blog el teu, l'aniré visitant mica en mica. Et felicito i t'agraeixo molt la tevaa visita al meu humil blog
fins aviat
una abraçada mataronina
joan

CALPURNI ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris.
Arrossegar-se per terra potser siga l'única cosa que els resta a alguns però caldria mantindre la columna ben dreta sempre.
Joan: Benvingut al blog!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada