 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.
Teresa Pascual. Flexo. Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autora, ací
dimarts, 17 de maig del 2011
BUIT
El buit no té color,
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.
Teresa Pascual.
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.
Teresa Pascual. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Ben dit, Calpurni.
L'única manera és aprendre a plenar aquest buit per poder sobreviure.
Salut,
Miss Yuste.
Si hi ha un ponent ja no és un buit. El que toca fer és canviar aquest ponent corsecador,
per un sentiment que sigui com una brisa suau,
que t'endolceixi la vida...
Petons,
M. Roser
no te color i amarga, cert! t'atrapa i asfixia...
...encara que, sempre hi ha un fruit,
però,
que no omplirà aquell buit,
però,
que pots assaborir
salut
Gràcies pels comentaris.
Teniu raó tots, casdascú plena el seu buit com pot.
salut i poesia.
El buit de vegades
només es fa gran
a la nostra ment.
De vegades només
és en aquest buit
on trobem el nostre
crit de vida i el seu eco...
Des del far salut.
onatge
sentir-se buit és un sentiment molt colpidor i cru, cal cercar les persones properes perquè no et deixis caure en ell
salutacions
joan
Publica un comentari a l'entrada