EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 17 de maig de 2011

BUIT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El buit no té color,
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.

Teresa Pascual.
Flexo. Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autora, ací

6 han deixat la seua empremta:

Miss Yuste ha dit...

Ben dit, Calpurni.
L'única manera és aprendre a plenar aquest buit per poder sobreviure.

Salut,
Miss Yuste.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Si hi ha un ponent ja no és un buit. El que toca fer és canviar aquest ponent corsecador,
per un sentiment que sigui com una brisa suau,
que t'endolceixi la vida...
Petons,
M. Roser

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

no te color i amarga, cert! t'atrapa i asfixia...

...encara que, sempre hi ha un fruit,
però,
que no omplirà aquell buit,
però,
que pots assaborir

salut

CALPURNI ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Teniu raó tots, casdascú plena el seu buit com pot.
salut i poesia.

onatge ha dit...

El buit de vegades
només es fa gran
a la nostra ment.
De vegades només
és en aquest buit
on trobem el nostre
crit de vida i el seu eco...

Des del far salut.
onatge

Joan Abellaneda ha dit...

sentir-se buit és un sentiment molt colpidor i cru, cal cercar les persones properes perquè no et deixis caure en ell
salutacions
joan

Publica un comentari a l'entrada