EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 8 de novembre del 2011

ALBA D’AMOR

(Descans en la collita, Adolphe Bouguereau)
La sal de l’amor ocult
viscuda amb l’enyor
de la ingenuïtat d’una mirada tendra.

Publicat per Calpurni a les 17:07
Etiquetes de comentaris: , , ,

4 han deixat la seua empremta:

Francesc Puigcarbó ha dit...

molt suggeridor.

Salut

8 de novembre del 2011, a les 19:26
Anònim ha dit...

L'amor es nota en la mirada deixada anar enllà.
Olga

9 de novembre del 2011, a les 13:32
M. Roser ha dit...

Preciós el quadre i preciós el petit poema...
És una petita delícia, barreja d'ingenuïtat, enyor i tendresa que copsem en aquesta mirada...
Petons,
M. Roser

10 de novembre del 2011, a les 22:26
Calpurni ha dit...

Com són d'expressives les mirades!
Gràcies a tots tres pels comentaris.
Salut i poesia.

11 de novembre del 2011, a les 17:59

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)