JAUME BRU I VIDAL

(Jaume Bru i Vidal l'any 1990)

Quan vaig començar a escriure aquest blog vaig retre homenatge al poeta valencià Jaume Bru i Vidal amb aquestes paraules:

"Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives”, a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits."

Hui fa onze anys que ens va deixar. De nou vull recordar-lo amb un dels seus poemes:

HOME, TU QUEDARÀS

HOME, tu quedaràs com queda aquella

pedra oblidada a vora del camí,

veuràs passar les llunes i les ombres

i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,

entre els altres com tu, que també viuen

ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,

o pols d'aquell camí que tots calciguen,

o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.

Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho

veuràs que la llum passa.

Jaume Bru i Vidal

Home Endins (Antologia poètica)

Consell Valencià de Cultura, 1999

Més sobre l'autor, ací