EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 30 de novembre del 2011

LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
Publicat per Calpurni a les 23:04
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Un muntatge molt encertat. M'agrada molt aquest poema.

1 de desembre del 2011, a les 18:14
Anònim ha dit...

Al món oníric brillen estrelles que sembla que segueixin una òrbita erràtica, però que van guiades per mans invisibles.
Olga

1 de desembre del 2011, a les 18:20
M. Roser ha dit...

Les meves lluernes no les veig en somnis, m'agrada veure-les ben reals com petits fanalets
a la vora del camí, alguna nit fosca...
Petons,
M. Roser

2 de desembre del 2011, a les 19:06
Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaries.
Les lluernes, bocins de llums que ens evoquen altres temps!
Salut i poesia.

4 de desembre del 2011, a les 18:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)