 |
| (Imatge presa d'ací) |
desolada una veu.
D'aquest incendi fosc
un aixopluc de cendra.
Rams de pluja adormida
d'aquest salze silent.
D'aquest pou ple de son
una torre profunda.
Eduard J. Verger
Com si morís
Gregal llibres, 1986
dilluns, 23 d’abril del 2012
PAISATGE
desolada una veu.
D'aquest incendi fosc
un aixopluc de cendra.
Rams de pluja adormida
d'aquest salze silent.
D'aquest pou ple de son
una torre profunda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Està bé que de les coses més o menys negatives, aprenem a treuren coses positives...El paisatge, aleshores, serà més amable...
Al cap i a la fi tot és renàixer de les cendres per tirar endavant. D'allò negatiu que ens ocorre sempre podem traure lliçons o crear del no res alguna cosa trascendental per nosaltres.
Una abraçada.
I de mots inconnexos
unes estrofes vitals i optimistes
salut
Gràcies a tots tres pels comentaris.
Teniu raó, de tot cal aconseguir el milor.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada