EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 16 de setembre de 2012

LES PARAULES ENTAFORADES



(Imatge de Miguel Villalba. Llac d'Ayous, França)

Hi ha paraules amagades en la memòria
que mai seran apreses per ningú.
Paraules que són part d’una vida.
Entaforades, en parador desconegut,
emeten el brunzit de l’univers.
Sense identitat, acullen il·lusions viscudes
                                                i perdudes.
A les portes del silenci
m’esperen,
em criden,
em busquen
i jo, sense saber-ho, passe la vida convivint amb elles
al seu estany immaculat.
   
De Suaument pel corrent del temps, accésit  XXXII edició del premis Cristòfor Aguado i Medina. Picassent.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser algun dia sortiran del seu amagatall i coneixerem la vida de la qual formen part i les il·lusions viscudes i perdudes...Si t'esperen,
et criden i et busquen, és perquè volen tenir una identitat i que se les conegui...
Petons.

Miss Yuste ha dit...

I de vegades la memòria selectiva ens ve bé a més d'un. I quan és el moment de recuperar allò que volem és perquè estem preparats.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Les paraules estan per a fer-les servir. Algun dia eixiran del seu amagatall.
Gràcies pels comentaris.
salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada