 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
de les cases
dels carrers del silenci
esperen els peus
dels viatgers que un dia
decidiren perdre's
entre el fullam
de les paraules sorolloses.
diumenge, 30 de setembre del 2012
PENSAMENTS PINTATS (XII)
de les cases
dels carrers del silenci
esperen els peus
dels viatgers que un dia
decidiren perdre's
entre el fullam
de les paraules sorolloses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Em quedo pensant que potser algún dia els meus peus hi trovaran refugi.
De la tardor el que més m'agrada és observar-me els peus quan trepitgen les fulles marrons que ja han caigut dels arbres.
És una estació per pensar i caminar pel carrer mentre els canvis es van produïnt, i el silenci s'escolta juntament al soroll del vent.
Bones línies, profundes, Calpurni.
Les paraules sorolloses es converteixen en una melodia que acarona les cambres desertes i els carrers silenciosos.
Bona nit.
U se sent reconfortat quan els peus tornen a llocs de records agradables.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada