EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 30 de setembre de 2012

PENSAMENTS PINTATS (XII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Les cambres desertes
de les cases
dels carrers del silenci
esperen els peus
dels viatgers que un dia
decidiren perdre's
entre el fullam
de les paraules sorolloses.

4 han deixat la seua empremta:

Antoni Barnils ha dit...

Em quedo pensant que potser algún dia els meus peus hi trovaran refugi.

Miss Yuste ha dit...

De la tardor el que més m'agrada és observar-me els peus quan trepitgen les fulles marrons que ja han caigut dels arbres.

És una estació per pensar i caminar pel carrer mentre els canvis es van produïnt, i el silenci s'escolta juntament al soroll del vent.

Bones línies, profundes, Calpurni.

M. Roser ha dit...

Les paraules sorolloses es converteixen en una melodia que acarona les cambres desertes i els carrers silenciosos.
Bona nit.

Calpurni ha dit...

U se sent reconfortat quan els peus tornen a llocs de records agradables.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada