 |
| (Alguer, fotografia de Jonas Spillmann) |
Cafè dels Jardins, l'Alguer
En apropar-me a la vora dels jardins,
m'arriba el so d'una música en directe.
M'hi acosto encuriosit. Podria ser,
certament, la millor manera d'acabar
aquest primer de setembre xafogós,
ara que la nit refresca. M'hi assec,
entremig de la gent, en una cadira
que just ara s'acaba de quedar buida.
Escolto amb delit el bon blues
que interpreta aquest grup sard.
I també observo, no puc evitar-ho,
tot el moviment que ens envolta.
Així com alguns espectadors
d'aquest concert estiuenc no senten
cap vergonya de marxar a mitja
actuació, considerant que no havien
pagat el preu de l'entrada (com tampoc
no s'havien preocupat, instants abans,
de parlar amb veu alta i riure: la diversió
i les visites al bar formen part, en definitiva,
de l'essència del negoci); també tu has abandonat
la meua vida, discretament i sense molèsties,
a mitja actuació, sense preocupar-te'n gaire,
de la qualitat de la música, ben conscient
que l'accés a la profunditat del meu cor
havia estat casual, lliure, i de franc. 
Joan-Elies Adell
Poema inèdit
(Publicat al blog La República poètica de l’Ernest Farrés,
el 30 de maig de 2012)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Això és la llibertat d'estimar no?
Ai, el desamor? Sempre present en la nostra existència, sempre marcant el camí, sempre barrant elpas al proper amor.
El setembre sempre és bastant fred al meu poble però dimarts ja partiré a València. Supose que allí sí serà més xafogós.
Tot i trobar-me en un moment sentimental meravellós :)
I jo que he pensat sempre que el desamor, malgrat la construcció de la paraula, no és el contrari de l'amor! És una altra cosa.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada