EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 22 de setembre de 2012

POEMA AMB DATA (XVIII): VINT-I-DOS DE SETEMBRE


(Aín. Imatge presa d'ací)
Tu m'oblidaràs potser un diumenge
amb un obscur arrap de lluna.
Jo recorde a Aín un baf
de llàgrimes fonent-se
amb un destí de llums viatgers,
l'inici de la nit estranya de setembre
i un grapat de mosques apegaloses
que m'embafa la pell de soledat.
Subratlle la tristesa del teu nom
en les muntanyes enfosquides d'aquest poble.
Enfront, les escales dels teus llavis
que remarquen l'oblit
sota l'eucaliptus.
I el ritme ascendent
de les teues roques alegres
que perboca la font.
Jo t'estime amb un any
de gestos quilomètrics
i amb una fe de mots
decapitats contra les boques.
I escric la teua veu
en els espais d'aquest capvespre
a la serra, avui vint-i-dos
de setembre, amb una fugida
de gavines als ulls
sobrevolant-me la platja
deserta on ens férem les carícies.

(Tristament em batega el teu nom,
vull dir amb un enrenou de membrança).
Marisol González Felip
Sirimiri (Memòria de llavis)
La Forest d’Arana, 1994

Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Alguna vegada havia llegit algun poema d'ella en algun blog però aquerst, justament, m'agrada molt.

Calpurni ha dit...

Els seus poemes estan plens de sentiments.
Gràcies, Novesflors, pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada