EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 9 de setembre del 2012

LLIBRE DE SINERA - X

(Imatge presa d'ací)
X

Barques de paper
varava en la llarga
quietud del vent.

L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.

Quan se'n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

Salvador Espriu
Llibre de Sinera
Edicions 62, 1983

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una bonica poesia...Quan la barca de paper se'n vagi al fons, s'endurà la tarda...

Calpurni ha dit...

Sí, bonica i evocadora poesia, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada