(Imatge presa d'ací) |
Barques de paper
varava en la llarga
quietud del vent.
L'or assedegat
d'abelles i tarda
beu l'aigua del mar.
Quan se'n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.
Salvador Espriu
Llibre de Sinera
Edicions 62, 1983
(Imatge presa d'ací) |
2 han deixat la seua empremta:
Una bonica poesia...Quan la barca de paper se'n vagi al fons, s'endurà la tarda...
Sí, bonica i evocadora poesia, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada