 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat
sap que arribarà el moment de restar mut, invisible,
de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,
de deixar fluir melodies per costeres de violins.
Sols aquell que ha envejat la llum
pot encalmar la foscúria.
Sols aquell que ha somiat eternitats
pot saber com és de curta la vida.
Sí, jo conec silencis eterns
—malsons de callada solitud—,
silencis que gebrarien el cor de l’aurora.
(Voldria seguir
estimant encara la llum i els somnis,
però he d’acatar l’obra imperfecta,
la caiguda de l’arbre corcat
enmig dels camins sense glòria.)
De Seducció del silenci
(1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina. Picassent 2011)
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
M'ha agradat això de " sols aquell que ha somniat eternitats, pot saber com n'és de curta la vida". Realment, si hi reflexionem, arribarem a aquesta conclusió...
Petons.
Gràcis M. Roser. La vida és curta, sí, però de vegades la fem més surta nosaltres, perdem el temps en coses sense importància.
Salut i poesia.
M'ha encantat, però dur... El final, gran.
Felicitats!
Gràcies, Lia, pel comentari. El final del poema és dur com el de la vida.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada