(Fotogradia d'Ivan Zaglac) |
I
VÓS, que teniu vint-i-dos primaveres,
vós, que teniu els vostres cabells negres,
vós, que teniu molt lleugeres les cames,
amb el grapat del pubis al baix ventre,
i jo, que tinc cinquanta-i-tres tardors
que em van pujant com heura per les cames
i van tacant totes les meues síl·labes
d'amarg accent, d'hivern, de soledat;
vós, que teniu allò que a mi em manca,
temptant forats de l'esquelet inerme
amb balbes mans de reconeixement...
De vós, a mi, em ve un gran benefici
reviscolant la primavera tènue
i despertant una cendra llunyana.
Vicent Andrés Estellés
Llibre d'Alzira
Edicions Bromera, 1996
4 han deixat la seua empremta:
Ui, els cinquanta-tres no es poden pas considerar tardor...Jo diria que són la plenitud de l'estiu!!! Potser abans...
M. Roser, pense que si els cinquanta-tres no es poden considerar tardor, tres més, cinquanta-sis, que són els que faig jo hui, tampoc.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Estellés és un dels meus poetes preferits. Aquest poema no el coneixia i m'agrada molt.
Gràcies, per compartir-lo!
Gràcies a tu, Glo.Bos.blog per visitar-me!
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada