EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS

diumenge, 16 de desembre del 2012

AMOR DE TERRA

(Fotogradia d'Ivan Zaglac)
I 

VÓS, que teniu vint-i-dos primaveres,
vós, que teniu els vostres cabells negres,
vós, que teniu molt lleugeres les cames,
amb el grapat del pubis al baix ventre,

i jo, que tinc cinquanta-i-tres tardors 
que em van pujant com heura per les cames
i van tacant totes les meues síl·labes 
d'amarg accent, d'hivern, de soledat;

vós, que teniu allò que a mi em manca, 
temptant forats de l'esquelet inerme 
amb balbes mans de reconeixement...

De vós, a mi, em ve un gran benefici 
reviscolant la primavera tènue 
i despertant una cendra llunyana.


Vicent Andrés Estellés
Llibre d'Alzira
Edicions Bromera, 1996
 

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ui, els cinquanta-tres no es poden pas considerar tardor...Jo diria que són la plenitud de l'estiu!!! Potser abans...

Calpurni ha dit...

M. Roser, pense que si els cinquanta-tres no es poden considerar tardor, tres més, cinquanta-sis, que són els que faig jo hui, tampoc.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.

Glo.Bos.blog ha dit...

Estellés és un dels meus poetes preferits. Aquest poema no el coneixia i m'agrada molt.
Gràcies, per compartir-lo!

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Glo.Bos.blog per visitar-me!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada