EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 27 de gener del 2013

POEMA AMB DATA (XXVII): 27 DE GENER



(Getty images)
Un dia gelat. Un sol fred. Un blanc alè. 
Però aquell divendres no estàvem segurs
què havíem de celebrar i què lamentar, 
perquè es commemorava alhora
el Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
i el solemne aniversari de Mozart.
La nostra memòria no sabia què fer. 
La nostra imaginació estava perduda.
El ciri a l’ampit plorava 
(ens van demanar que encenguéssim espelmes), 
però dels altaveus arribava la música tranquil·la
del jove Mozart, rococó, 
l'època de les perruques argentades, i no dels cabells grisos
que vam conèixer a Auschwitz, 
època de grans vestits, i no de la nuesa, 
de l'esperança, i no de la desesperació.
La nostra memòria no sabia què fer, 
la imaginació es perdia en conjectures.

Adam Zagajewski 
Mano invisible
Ed. Acantilado
(traduït al castellà per Xavier Farré)
Traducció feta per mi des del castellà
Més sobre l'autor, ací.

 

5 han deixat la seua empremta:

Josep ha dit...

Brutal, dur, emotiu... molt fort. I no n'hem après.

Fina Tizón ha dit...

Fort. Però va passar per desgrácia. Fa mal, fa molt de mal pensar en tantes atrocitats horribles en nom de qué, perqué...? I la vida segueix passos similars. Humans...?, no, el nom está equivocat. Qui comet aquest tipus d'atrocitats y altres semblants no mereix ser anomenat ésser humà.

P.D. Disculpa si hay errores en mis comentarios en catalán, Calpurni. Aunque hablo catalán, escribo siempre en castellano.

Un saludo afectuoso

Fina

Anònim ha dit...

Va directe al sentiment, a foradar-lo sense compassió perquè vessa veritat en cada mot, en cada coma. Un altre testimoni per a la història grotesca que ens pertany.

M. Roser ha dit...

La memòria entre l'espasa i la pared...Entre la commemoració d'uns fets terribles i una notícia amable, l'aniversari de Mozart...
Ni la seva música, pot suavitzar l'amargura d'un episodi tan inhumà.
Bona nit.

Calpurni ha dit...

Verdaderament hi ha efemèrides contradictòries. Tan de bo es poguera recordar només allò bell.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada