 |
| (Getty images) |
Un dia gelat.
Un sol fred.
Un blanc alè.
Però aquell divendres no estàvem segurs
què havíem de celebrar i què lamentar,
perquè es commemorava alhora
el Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
i el solemne aniversari de Mozart.
La nostra memòria no sabia què fer.
La nostra imaginació estava perduda.
El ciri a l’ampit plorava
(ens van demanar que encenguéssim espelmes),
però dels altaveus arribava la música tranquil·la
del jove Mozart, rococó,
l'època de les perruques argentades, i no dels cabells grisos
que vam conèixer a Auschwitz,
època de grans vestits, i no de la nuesa,
de l'esperança, i no de la desesperació.
La nostra memòria no sabia què fer,
la imaginació es perdia en conjectures.
Però aquell divendres no estàvem segurs
què havíem de celebrar i què lamentar,
perquè es commemorava alhora
el Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
i el solemne aniversari de Mozart.
La nostra memòria no sabia què fer.
La nostra imaginació estava perduda.
El ciri a l’ampit plorava
(ens van demanar que encenguéssim espelmes),
però dels altaveus arribava la música tranquil·la
del jove Mozart, rococó,
l'època de les perruques argentades, i no dels cabells grisos
que vam conèixer a Auschwitz,
època de grans vestits, i no de la nuesa,
de l'esperança, i no de la desesperació.
La nostra memòria no sabia què fer,
la imaginació es perdia en conjectures.
Adam
Zagajewski
Mano invisible
Ed. Acantilado
(traduït al castellà per Xavier Farré)
Mano invisible
Ed. Acantilado
(traduït al castellà per Xavier Farré)
Traducció
feta per mi des del castellà
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
Brutal, dur, emotiu... molt fort. I no n'hem après.
Fort. Però va passar per desgrácia. Fa mal, fa molt de mal pensar en tantes atrocitats horribles en nom de qué, perqué...? I la vida segueix passos similars. Humans...?, no, el nom está equivocat. Qui comet aquest tipus d'atrocitats y altres semblants no mereix ser anomenat ésser humà.
P.D. Disculpa si hay errores en mis comentarios en catalán, Calpurni. Aunque hablo catalán, escribo siempre en castellano.
Un saludo afectuoso
Fina
Va directe al sentiment, a foradar-lo sense compassió perquè vessa veritat en cada mot, en cada coma. Un altre testimoni per a la història grotesca que ens pertany.
La memòria entre l'espasa i la pared...Entre la commemoració d'uns fets terribles i una notícia amable, l'aniversari de Mozart...
Ni la seva música, pot suavitzar l'amargura d'un episodi tan inhumà.
Bona nit.
Verdaderament hi ha efemèrides contradictòries. Tan de bo es poguera recordar només allò bell.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada