 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Si fos
possible no pensar i sols percebre
el creixement feixuc dels arbres,
sentir com una queixa
la fragància de les plantes agitades
—el ponent cremant a la pell,
les fulles estremides—,
i veure a través de l'aire els colors,
els límits,
el vidre diàfan de tanta obvietat.
Si fos possible abandonar
i encara ser ull atent, quiet.
Ser només, com l'animal nocturn,
una resta de llum,
clam, mussol i respiració lenta.
el creixement feixuc dels arbres,
sentir com una queixa
la fragància de les plantes agitades
—el ponent cremant a la pell,
les fulles estremides—,
i veure a través de l'aire els colors,
els límits,
el vidre diàfan de tanta obvietat.
Si fos possible abandonar
i encara ser ull atent, quiet.
Ser només, com l'animal nocturn,
una resta de llum,
clam, mussol i respiració lenta.
Antoni Defez
Incert moviment
Editorial Bromera, 2009
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Peró només de tant en tant... per aconseguir admirar la bellesa de la vida, notar els seus batecs...
Excel-lent poema
Salutacions, Calpurni
Fina
Ser una resta de llum del mosaic de colors del capvespre i estremir-se com els arbres quan bufa el ponent...
Petons.
Per poc que se siga, sempre ser.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada