 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
quan caiga la nit caurà també l'última metàfora.
Ja no em queden més radicals lliures per descobrir,
calaixos on anar guardant les pedres de l'àmfora
Aquest poema és l'últim que escric perquè tot ha
d'acabar tard o d'hora i a ningú no l'importa que aquest sigui o siga l'últim
/poema que escriga o que escric
Què importa si passe del sonet al trencament abrupte
de l'espai de llum per a dos cignes
salvatges
si no hi ha estany
ní aigua on perseguir la Lluna.
Pense, mentre vaig pujant les escales de la faena,
aquest és l'últim poema que he d'escriure,
ja he escrit tot el que calia, ja he versat
de moltes maneres els teus ulls i la mirada
ha anat acostumant-se als paisatges
com si no foren increïblement extraordinaris,
pense, no escriuré més, no hi ha motiu,
aleshores trobe un somriure teu baixant les escales de casa
i tot el poema se me'n ve a terra.
Salvador Lauder
Obaga
Ed. Germania, 2012
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Sempre hi ha motius per escriure, encara que de vegades ens semble que tot ha estat dit ja. Potser tot ha estat dit ja però de manera diferent, sempre hi ha noves maneres, noves paraules...
Si només calia un somriure d'ella per motivar-lo, segur que trobarà d'altres situacions que li permetran fer versos...I segur que cap poema voldrà ser el darrer...
Que bonic!!!!!!
uiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!
ja ja ja!
Segur que no ho deia de veritat. Tarnarà a escriure.
(La locució d'Sterxu, preciosa).
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Hola! :) Que maco el poema!! :)
Som tres amigues que també hem fet un blog on penjarem poemes, contes i articles :) ens segueixes? Nosaltres ja et seguim! Que, per cert (i curiosament) amb nosaltres tens 199 membres jajajaja
Cloudin
Ja sóc seguidor vostre, Cloudin. Ja heu nascut al món dels blog, ara a fer-lo gran.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada