EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 24 de febrer del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XIX)

(Imatge no identificad presa de la xarxa)
La cambra on habite és gran però de vegades eixe monstre  que es diu dolor no hi deixa entrar cap altre sentiment en ella.


Publicat per Calpurni a les 18:04
Etiquetes de comentaris: , , , ,

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Sí, de vegades és així com dius.

24 de febrer del 2013, a les 18:27
Helena Bonals ha dit...

Molt profund.

24 de febrer del 2013, a les 18:52
M. Roser ha dit...

Hem d'intentar, encara que la pena sigui molt gran, deixar sempre un petit raconet pels sentiments que la poden apaivagar...

24 de febrer del 2013, a les 19:52
Calpurni ha dit...

Sempre es podrà intentar obrir una porta o una finestra.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

26 de febrer del 2013, a les 9:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)