 |
| (Olzinelles. Imatge no identificada presa de la xarxa) |
enmig del vast rostoll que ha deixat l’escriptura cereal,
avui sí, definitivament corprès davant la llum gerda i antiga
que fan els pagesos amb la memòria que se’ls crema.
Perquè no hi ha ja més dilacions, sense ni cant de mort,
com una santedat que el comú de la gent no pot imitar,
la pagesia es clausura: vol prendre estat de perfecció.
avui sí, definitivament corprès davant la llum gerda i antiga
que fan els pagesos amb la memòria que se’ls crema.
Perquè no hi ha ja més dilacions, sense ni cant de mort,
com una santedat que el comú de la gent no pot imitar,
la pagesia es clausura: vol prendre estat de perfecció.
Pere Jaume Borrell i Guinart (Perejaume)
Pagèsiques
Edicions 62, 2011 Poema per a la col·leció enviat perJoan Navarro
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El sembrats són els poemes que els pagesos han escrit amb la suor del seu front...Després de recollir el fruit dels sentiments, queda el rostoll com únic testimoni d'un cicle de vida...És com la memòria ho vol recordar...
Bella interpretació de l'essència del poema, M. Roser.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada