 |
| (Fotomuntatge propi fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa) |
rails i més rails
-i més rails
i més rails-
(la xemeneia fa el seu nom blanc
en marxa)
jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades
(si xiula fort
penso que m'ha cridat)
-perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
i el de l'amor només de l'estimada
i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
i la màquina
MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Un bonic poema, que m'ha recordat els trencs antics, els de fum
"la xemeneia fa el seu nom blanc, en marxa"...Tenien una màgia especial.
Petonets.
Un plaer llegir-lo, Jesús. Aquest no el recordava.
M'arriba molt, especialment els darrers versos:
MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
LA MATINADA CLARA
No recordava aquest poema. Gairebé una troballa.
A mi em passa de vegades que en rellegir un llibre de poemes sembla tot nou. Això és bo.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Podéis poner el comentario del poema capullos
No siguis maleducat
Publica un comentari a l'entrada