 |
| (Imatge pròpia) |
A l'altra banda dels
records,
ningú:
nosaltres som els records.
Un batec suspés en l'aire,
glaçat a l'instant del
llast,
furtiu a l'esguard.
Un fantasma del passat,
immisericordiós.
Unes burilles gastades a
terra,
sense foc ni alé.
Una pluja estantissa
que cau sobre el cos de
l'ofegat.
A l’altra banda dels records
no hi ha res.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Encara que a l'altra banda no hi hagi res ni ningú; vivim aprofitant cada instant del present; i demà esdevindran records que ens faran sentir ben vius, i sentir-nos satisfets que val la pena viure amb intensitat, perquè com bé dius, nosaltres som els records!!!
CARPE DIEM!
Una mica trist això de tenir només records d'un mateix...Sempre és bo que algú els acompanyi...
Bona nit.
Com les burilles gastades a terra,
els records són records
sense foc ni alè
M'agrada...
Els records som nosaltres perquè contenim tot allò viscut: tot està en nosaltres.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada