EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 22 de juliol del 2013

POEMA AMB DATA (XLIX): vint-i-dos de juliol de mil nou-cents cinquanta-nou

(Imatge presa d'ací.)
[...]   
                                  Crec que entenc
l'existència, o almenys una minúscula part
de la meva existència, només a través del meu art,
en termes de plaer combinatori;
i si el meu univers privat s’amaga correctament,
el mateix passarà amb el vers de les galàxies divines
del qual sospite que és un iàmbic.
Estic raonablement segur que sobrevivim
i que el meu tresor viu en algun lloc,
com estic raonablement segur que
demà em despertaré a les sis, el vint-i-dos de juliol
de mil nou-cents cinquanta-nou,
i que el temps serà probablement bo.
Llavors que em deixen posar aquest despertador,
badallar i tornar els "Poemes" de Shade al seu estant.
[...] 

Vladimir Nabokov
Fragment de Pàl·lid foc
(Traducció del castellà, Aurora Bernárdez)
Ed. Anagrama

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada