 |
| (Imatge presa d'ací) |
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
Joan Vinyoli
Passeig d'aniversari
Empúries, 1984
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si la mort ocupa tots els bancs, quan ens cansem, no podrem reposar...
Bona nit.
Desocuparem la mort. M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada