EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 28 de juliol del 2013

ORDALIA (II)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És la meua deliqüescència: absorbir la lluna
Antoni Defez

Com l’aigua, esborre les teues petjades de l’arena.
Com la llum, envaïsc la teua ombra,
Cerque les pluges de tardor que inunden les teues rieres.
Prenc les teues mirades perdures i me les apropie.
Esborraria el teu nom de totes les pàgines.
Furtaria els teus desigs i els tancaria a la presó dels meus ossos.
Enterraria els teus sospirs en mastabes eternes.
Estimbaria tots els minuts pel rocam del temps.

            És la meua deliqüescència: absorbir-te.



4 han deixat la seua empremta:

Enric Sanç ha dit...

M'agrada, Jesús. I tots els segons pels rocalls del rocam del temps... Abraçada

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agrada. Molt.

M. Roser ha dit...

Sembla que algú ja demana les pluges de tardor, però les volem sense inundacions...

Calpurni ha dit...

La tardor té eixes coses: pluja a doll.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada