EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 26 de juliol de 2013

ORDALIA

(Imatge presa de la xarxa retocada per mi)
Introduiria les mans en el foc i m’ofegaria lentament,
m’asfixiaria a poc a poc i caminaria sobre brases,
no dubtaria a combatre contra óssos i lleons...
només per pressentir-te.
                                               Després,
introduiria les mans en el foc del teu cos,
m’ofegaria lentament en la teua sang,
m’asfixiaria a poc a poc amb els teus efluvis,
caminaria sobre les brases del teu deler
i no dubtaria a combatre contra l’eternitat
només per viure en una mirada teua.


6 han deixat la seua empremta:

ES ha dit...

Ai, com cremen les mirades...

Carmen Raimundo ha dit...

Molta passió en eixes lletres, de segur que en un dia fred d'hivern donarien calor i empenta a qualsevol que les llegira.

Ens veiem

Helena Bonals ha dit...

I faries un poema com aquest!

novesflors ha dit...

Amb uns ulls com els de la imatge no m'estranya res del que dius :)

El veí de dalt ha dit...

Collons, només de miarar-la ja cremo.

Calpurni ha dit...

I és que hi ha mirades i mirades.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada