EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 5 de juliol de 2013

DOMUS AUREA

(Imatge pròpia)
L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.
Manuel Forcano
Com un persa
Tàndem  Edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací.

4 han deixat la seua empremta:

Calpurni ha dit...

Comentari que ha fet Helena Bornals d'aquest poema al seu blog UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA:
La persona que arriba, la que estimes, la que et fa somriure de felicitat perquè és com el sol que ho il·lumina tot. De tanta llum que projecta, la bombeta encesa queda a les fosques pel contrast, d'una manera metafòrica. Em recorda aquest poema de Narcís Comadira.
Pausa

T’imagino a la taula entre els teus llibres
i la pluja al jardí mullant-ho tot.
Només el tecleig ritmat de la màquina
i la llum que se’n va tènuement.
Després t’alces, trafegueges, la cuina
està en repòs, els plats nets, cap per’vall.
Quan vas d’un lloc a l’altre s’il.lumina
cada objecte. Ben igual quan anem
amb espelmes. Després tornes, la feina
l’acabaràs demà, mires un llibre.
Acaricies lentament les pàgines
mentre degota, al captard, la prunera.

COMADIRA, Narcís, El verd jardí. Barcelona: Edicions 62, 1972

novesflors ha dit...

Tot plegat, preciós.

M. Roser ha dit...

Que bonic tenir llum pròpia, fins el punt d'enfosquir una bombeta encesa, que es converteix en ombra...Hi ha persones que quan entren en un lloc, són com quan en un dia núvol, de sobte, surt el sol. Com diu Novesflors, tot plegat, molt bonic...
Bon diumenge.

Calpurni ha dit...

Quin encert la imatge de la llum fosca!
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada