POEMA AMB DATA (XLXVII): KANAZAWA

(Imatge no identificada prea de la xarxa)

Vam arribar a Kanazawa el dia quinzè del setè mes, després de creuar el mont Unohana i la vall de Kurikara. Hi vam conèixer un comerciant anomenat Kasho que hi venia a fer negocis des d'Osaka i hi vam compartir l'allotjament. Havíem sentit parlar d'un tal Issô, que s'havia fet un cert nom en l'àmbit de la poesia i fins i tot havia arribat a ser conegut pel públic en general, però dissortadament havia mort jove, l'hivern anterior, i vam assistir al servei funerari que li oferia el seu germà:

Tu també, tomba,

somou-te amb el meu plor,

vent de tardor.

Ens van convidar a una cabana amb el sostre de palla:

Fresca, ja, de tardor:

tots de cara al meló

i l'albergínia.

Pel camí:

Malgrat el sol,

roent, roent encara,

el vent de la tardor.

Matsuo Bashô
L'estret camí de l'interior
Traducció de Jordi Mas López
Edicions de 1984