EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 16 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (XLXVII): KANAZAWA

(Imatge no identificada prea de la xarxa)
Vam arribar a Kanazawa el dia quinzè del setè mes, després de creuar el mont Unohana i la vall de Kurikara. Hi vam conèixer un comerciant anomenat Kasho que hi venia a fer negocis des d'Osaka i hi vam compartir l'allotjament. Havíem sentit parlar d'un tal Issô, que s'havia fet un cert nom en l'àmbit de la poesia i fins i tot havia arribat a ser conegut pel públic en general, però dissortadament havia mort jove, l'hivern anterior, i vam assistir al servei funerari que li oferia el seu germà:

Tu també, tomba,
somou-te amb el meu plor,
vent de tardor.

Ens van convidar a una cabana amb el sostre de palla:

Fresca, ja, de tardor:
tots de cara al meló
i l'albergínia.

Pel camí:

Malgrat el sol,
roent, roent encara,
el vent de la tardor.

Matsuo Bashô
L'estret camí de l'interior
Traducció de Jordi Mas López

Edicions de 1984

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El vent de la tardor, que fa caure el plor i sota un sol roent...

Calpurni ha dit...

Com tots els vents que fan caure alguna cosa.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada