EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 1 de setembre del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Després de molts anys he descobert que el temps no passa: passem nosaltres.



Publicat per Calpurni a les 21:10
Etiquetes de comentaris: , , ,

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquesta frase, realment és així, nosaltres anem fent via i el temps sempre és aquí, molts ja han passat, d'altres hi passaran...

2 de setembre del 2013, a les 20:32
Calpurni ha dit...

Molta filosofia s'ha fet sobre el temps però, crec, que aquesta és l'única que hi ha.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

3 de setembre del 2013, a les 9:33
Carmen Raimundo ha dit...

Exacte, bona reflexió. Som nosaltres qui passem i donem, de pas, la forma al temps, amb els nostres actes i segons l'època en la qual tenim per destí viure.
A reveure

3 de setembre del 2013, a les 22:26
Calpurni ha dit...

Carme, jo sempre he vist el temps com una artificiositat humana. I com tu ben dius li donem forma nosaltres.
Salut i poesia!

4 de setembre del 2013, a les 22:16

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)