Aquest és el poema del llibre Les hores concèntriques del company de LletrAEdeta, Enric Sanç, que he llegit aquesta nit en la presentació de La Pobla de Vallbona.
(Imatge pròpia) |
La terra era deserta i buida.
Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...
Gènesi 1, 2-3
das schwersteGewicht.
Friedrich Nietzsche
Caminem en silenci entre les pedresno en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge d’etern retorn:
un crit en el desert, pel coit i l’àpat
recorrem la nit fosca a la temptació.
Les mil agulles apunten l’atzur zel
d’Istanbulcom els darrers vestigis
d’un bressol límit. Civilització?
L’esfinx xerraire hissa les veles,
d’un bri manyoc de fils. Mes no oïm res, res.
Però què som sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit la insuportable...
Les hores concèntriques
Ed. Germania, 2013
4 han deixat la seua empremta:
La fotografia magnífica i el poema m'ha emocionat, boníssim. Gràcies per donar-nos-lo a conéixer. Bon cap de setmana.
És veritat ens fem moltes preguntes que no tenen resposta, i sense amor, no som res...També penso que la foto és preciosa!
Petonets.
Gràcies per la part que em toca de la fotografia i gràcies de part d'Enric per la valoració del poema.
Salut i poesia!
gran Enric
Publica un comentari a l'entrada