(Imatge pròpia) |
i tothora a ser illa la condemna.
tal com el cel al vol lliura l'ocell
i alhora al vol incessant l'encadena;
així, els altres
alhora glòria i infern del jo,
inferns i gloria del jo tothora.
els altres,
victòria i condemna
nostra
de cada dia.
Zoo
Ed. Bromera, 2007
Més sobre l'autor, ací.
3 han deixat la seua empremta:
Em sembla que alguna cosa podem canviar no? Sempre podem trencar les cadenes...
Bon diumenge, Jesús.
És la paradoxa del món i del viure: la dualitat.
Podem trencar cadenes però quines de les dos parts?
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada