EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 9 d’abril del 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.

Publicat per Calpurni a les 19:18
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Millor pensem en els passos que fem cada dia, que si no ens deprimim.

9 d’abril del 2014, a les 19:50
Xelo IProu ha dit...

són moltes les vegades que girem la vista a temps pretèrits oblidant-nos que el viatge continua

10 d’abril del 2014, a les 9:38
M. Roser ha dit...

Bé, però si contem els què hem fet, ens serveixen de guia per saber si a partir d'ara, hem d'anar més de pressa o més a poc a poc...
Bona tarda Jesús.

11 d’abril del 2014, a les 17:54
Calpurni ha dit...

Al cap i a la fi, l'important és contar passos!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

12 d’abril del 2014, a les 18:49

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)