EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 12 d’abril del 2014

RESTES


(La caiguda d'Ícar. Jacob Peter Gowy, 1636)

... how everything turns away
quite leisurely from the disaster.
W. H. AUDEN

I

Teixires el plomall com un acte rebel
sobre el teu vol, Ícar, lliure del neguit alié.
Terrabastall de somnis, infinit fet a mida.

Com has maleït abastar l'inabastable!
Foses les ales, a Icària restaran els planys
portadors de l'estirp d'eterna insubmissió.

II

Mirem la vida creient-nos lliures
com l'Ícar que enlairava ses ales,
i toquem el sostre del plaer
subornats per la injustícia.

Èol va agranant amb pressa els mots
difuminats com si res
per la memòria volàtil.

A Dèdal no li bastà l'enginy...
ni a nosaltres l'esperança.
Joan Castellano
Icària
Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Hem de ser conscients d'on poden arribar els nostres somnis, doncs si pretenem volar massa alt, ens pot passar com a l'Icar...
Bona nit, Jasús.

Calpurni ha dit...

Però sempre ens queda el desig d'intentar-ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada