LA POR

(Imatge no identificada presa del a xarxa)

A la cambra, l'insomni
em fa lloc en el seu llit.
El vent fa que gemeguin
els arbres del jardí.

Les ambulàncies ploren
en el confí del món,
amb el contrapunt tètric
de l'udolar del gos.

Ja fa molta estona
que els meus amors no hi són,
però els ull són navalles
que esquincen la foscor.

No estic sol,
arrapada a les cames,
m'acompanya la por.

Joan Adell Álvarez

Tres estrelles Michelin

Onada edicions, 2011

Més sobre l'autor, ací.

HAIKU

(imatge no identificada presa de la xarxa)

Se'n va la primavera.

Ploren les aus, són llàgrimes

els ulls dels peixos.

Bashô Matsuo

La senda d'Oku

ALS POETES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Qui sap res de la paraula,

dels revolts exactes dels seus viaranys,

de l’escrit quan cessa el moviment?

Res no es vàlid sense la vostra mirada.

El discurs mor quan és escrit

però la mirada atenta se salva quan l’escrit l’inunda.

Si ateneu humilment escoltareu els signes íntims que us habiten,

els límits de la perifèria del verb:

                                                         la paraula exacta.

Dellà dels sons us arribarà el llenguatge del silenci

i la mirada geomètrica de la vostra terra,

la superfície immaculada del llauró

i el camí que s’endinsarà en la vostra pell.

La ciutat somiada creixerà a poc a poc

a les sotavoltes callades dels rius indestriables,

i als saulons,

                     i a les mansardes.

I arrelarà en vosaltres la paraula:

la paraula que conté la vida.

I només sereu paraula

                                     combatent la foscúria:

       la delerosa i fosca consciència del signe.

Poema propi, inèdit.

VERS SOLT (XI)

(Imatge presa d'ací)

Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres.

Carmelina Sánchez-Cutillas

Els jeroglífics i la pedra Roseta

Eliseu Climent, editor; 1976

Més sobre l'autora, ací.

PANY D'HORES

(Imatge presa d'ací)

En el pany de les hores adormides 
papers i cabells... 

les creuetes dels dies que passen 
espigolats entre les manisetes; 
les mans suen; el pit s'ofega en la cambra, 
faig un solc en la brossa i erm somie 
amb el llaç de les endevinalles 

i tem 

les tisores retallant la carena 
per on fuges a cada instantet 
desoint els crits del paó reial.  
Les hores que s'enxarolen sobre els muscles 
embeuen la pell amb cremor  
i la dissort de les bagasses s'adorna.

Vicent Berenguer

Camí vora els llavis

El cingle, 1986

Més sobre l'autor, ací.

VIATGER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Profunda saviesa

del viatger,

 sempre a l’encalç del sol!

Gemma Gorga

El pas del viatger és sempre fugisser

com una fuetada de llum en esmorteir-se el sol

finalment rere les muntanyes.

El viatger enfosqueix i a cada pas

s’ompli de silencis. Només reté en la memòria

un dolor perfumat, una resignada decepció.

S’afona a poc a poc com ànima de pols

que perd els seus crepuscles

en la immensitat de la nit.

Sap que quan avança pel bosc d’utopia

ja no hi resten passos al darrere

doncs es trasmuden en fulles d’oblit.

També sap, però, que la quietud,

no és alternativa a la vida.

Cal recórrer-la sobre cavalls salvatges,

sempre a l’encalç del sol,

             sempre a l’encalç de la llum.

Jesús Giron Araque

Llibre de contemplació

Ed. Germania, 2013

VERSOS DE L'ABSÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als poetes

Visita tothora la pena el meu casal,

la pena més grisa, la més alta muntanya.

El gris de la gran boira fosca, l'enyor

del somni més blau, l'absència dels seus ulls.

La nit envejosa i cruel es fa més negra,

la lluna minvant ja no em vol parlar d'ella.

No sé què faré, si el temps no em duu l'estel

del seu cos puríssim, el seu somriure blanc.

Lluís Meseguer

Les veus del vent

Diputació de Castelló, 1984

Més sobre l'autor, ací.

VERS SOLT (X)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No hi ha més déu que el vent ni més somni que l'aigua.

Salvador Jàfer 

El desert

Edicions 96, 2002

Més sobre l'autor, ací.

UNA PRIMERA HORA

(Portada de l'autora)

No sé si hi va haver una primera hora de puresa.

Vam saber que naixíem en pecat,

despullats i en pecat, que ja és pobresa;

tendra imatge desvalguda,

¿qui ens l’havia  destinat?

Ara tornem aquí, després dels anys,

a porgar la impuresa del camí.

Tampoc sé si el camí ens embruta o ens treballa.

Entrem sense dubtar a l’aigua termal,

verd de maragda opaca,

hi juguem com quan érem infants

i en sortim nets.

Fa temps ja vam saber que ens enganyaven;

¿qui hi guanyava

volent privar un nadó de la innocència?

Olga Xirinacs

Balneari del nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací.

UN SILENCI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hi ha una part de mi que no és meua 
com hi ha un vers trencat que no em pertany, 
un ritme que no acobla, una síl·laba 
que sempre és misteri.
                                   Un cor 
que les llunes amaguen, una mirada ignota 
que l'espill no sap retornar-me, un sol debolit. 
Un viarany que els meus peus destrossa, 
un rai que en rierol s'embarranca, 
aquest udol que els llops reconeixen. 
Un silenci.

Ramon Guillem

Terra d'aigua

Edicions 62, 1993

Més sobre l'autor, ací.