 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Profunda
saviesa
del viatger,
sempre a l’encalç del sol!
Gemma Gorga
El pas del viatger és sempre fugisser
com una fuetada de llum en esmorteir-se el sol
finalment rere les muntanyes.
El viatger enfosqueix i a cada pas
s’ompli de silencis. Només reté en la memòria
un dolor perfumat, una resignada decepció.
S’afona a poc a poc com ànima de pols
que perd els seus crepuscles
en la immensitat de la nit.
Sap que quan avança pel bosc d’utopia
ja no hi resten passos al darrere
doncs es trasmuden en fulles d’oblit.
També sap, però, que la quietud,
no és alternativa a la vida.
Cal recórrer-la sobre cavalls salvatges,
sempre a l’encalç del sol,
sempre a l’encalç de
la llum.
Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
I tant , hem de procurar sempre anar endavant, que la llum ja ens assenyala el camí, és l'única manera d'intentar aconseguir una utopia...
Bona vespre, Jesús.
Crec no hi ha cap altre camí possible: sempre endavant, sempre a la recerca de la llum.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada