EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 20 de juny del 2014

VERS SOLT (XI)

(Imatge presa d'ací)
Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres.

Carmelina Sánchez-Cutillas
Els jeroglífics i la pedra Roseta
Eliseu Climent, editor; 1976

Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una mort sense colors deu ser molt trista...El baladre és una arbust verinós molt acolorit que sol haver-hi als parcs...No hi veig gaire la relació amb els rius...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El baladre, M. Roser, apareix de forma silvestre també junt a les rambles. Un riu sense aigua, sense color, potser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada