 |
| (Imatge no identificada presa del a xarxa) |
em fa lloc en el seu llit.
El vent fa que gemeguin
els arbres del jardí.
Les ambulàncies ploren
en el confí del món,
amb el contrapunt tètric
de l'udolar del gos.
Ja fa molta estona
que els meus amors no hi són,
però els ull són navalles
que esquincen la foscor.
No estic sol,
arrapada a les cames,
m'acompanya la por.
Joan Adell Álvarez
Tres estrelles Michelin
Onada edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
La por, una mala companya i si és de nit i no ens deixa dormir...Diuen que tenim por a allò que no coneixem...
Bona vesprada, Jesús.
És la soletat la que més por em fa...
Tanquem els ulls. La por arriba. La por és un miratge de la ment. La ment fa fora la por. La por es dissol i desapareix. Quedem nosaltres.
És ben perillosa la por.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada