EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 9 de juny de 2014

VERSOS DE L'ABSÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Als poetes

Visita tothora la pena el meu casal,
la pena més grisa, la més alta muntanya.
El gris de la gran boira fosca, l'enyor
del somni més blau, l'absència dels seus ulls.
La nit envejosa i cruel es fa més negra,
la lluna minvant ja no em vol parlar d'ella.
No sé què faré, si el temps no em duu l'estel
del seu cos puríssim, el seu somriure blanc.

Lluís Meseguer
Les veus del vent
Diputació de Castelló, 1984
Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Les absències sempre són portadores de penes...Però quan se'n vagi la boira, veurà l'estel que tant desitja!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Potser, M. Roser. També hi ha presències que són absències.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada