ALS POETES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Qui sap res de la paraula,

dels revolts exactes dels seus viaranys,

de l’escrit quan cessa el moviment?

Res no es vàlid sense la vostra mirada.

El discurs mor quan és escrit

però la mirada atenta se salva quan l’escrit l’inunda.

Si ateneu humilment escoltareu els signes íntims que us habiten,

els límits de la perifèria del verb:

                                                         la paraula exacta.

Dellà dels sons us arribarà el llenguatge del silenci

i la mirada geomètrica de la vostra terra,

la superfície immaculada del llauró

i el camí que s’endinsarà en la vostra pell.

La ciutat somiada creixerà a poc a poc

a les sotavoltes callades dels rius indestriables,

i als saulons,

                     i a les mansardes.

I arrelarà en vosaltres la paraula:

la paraula que conté la vida.

I només sereu paraula

                                     combatent la foscúria:

       la delerosa i fosca consciència del signe.

Poema propi, inèdit.