EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 26 de novembre de 2014

[CONCEBRE LA CIUTAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Concebre la ciutat com un senyal de tu:  
saber que en els avisos del semàfor  
hi ha el pur batec del teu cor encobert,  
i els ulls incorporats a negres rodes.  
Assentir als clàxons —últims retalls de veu,  
fotografies de la teva música... 
Besar el quiosc, el rostre ple d'imatges, 
assumir cables com cabells, 
finestres com esguards, 
teulades com espatlles dirigides, 
guaitar la roba estesa com la pell, 
parlar als aparadors com al cos nu, 
a les esveltes robes com al pit, 
al ball de multituds com al teu bleix, 
com al mateix pulmó que et sagna llum, 
robar al carrer la forma del teu braç, 
omplir d'olor a benzina tots els teus records, 
acostumar-me a tu sobre l'asfalt. 
Saber-te en el minut de vida digital dels ascensors,
sobre l'eclipsi dels paraigües en la multitud. 
Aproximar la vida al senyal teu, 
al rètol que anticipa el teu retorn, 
el teu recomençar sobre l'aigua del port...


Xavier Pérez i Torío
Combat d'absències, 1993
Amós Belinchón, editor
Més sobre l'autor, ací



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un amor molt urbanita, jo sóc més camperola...
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

Jo, d'amor, sóc de qualsevol lloc.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada